Fa molt i molt de temps, quan els ocells tenien dents, hi havia un nen que es deia Pol i el seu pare, que es deia Xavier.
Un dia van decidir anar d'excursió i, caminant caminant, es van perdre. Van intentar trucar al 112 però els va caure el mòbil al riu. Van tirar endavant. De sobte va sortir una senyora del darrera d'un arbre. Els va dir que es podien quedar a la seva cabana. A la cabana li van explicar tot el que els havia passat.
L'endemà se'n van tornar pel camí i es van trobar un arbre màgic que donava moltes fruites i van agafar totes les fruites que van poder. Se les van menjar totes i l'arbre màgic els va ensenyar el camí de tornada. I van viure feliços i van menjar anissos.
Alèxia, Ayman i Manolo
Fa molta gràcia.
ResponEliminaM'ha agradat perquè l'arbre els diu el camí de tornada i el conte acaba bé.
ResponEliminaEstic contenta de que t´hagi agradat.
EliminaAlèxia
El conte és molt màgic i m' ha agradat molt.
ResponEliminaDúnia