Els plurals (-OS)

Recordem què són els plurals?

Quan una paraula es refereix a una sola cosa és singular:  calaix, mes, braç...
Quan es refereix a més d'una cosa és plural: calaixos, mesos, braços.

Hi ha molts plurals de paraules masculines que acaben es -os. (i encara que sonin -us, les hem d'escriure amb -os): esquitxos, peixos, llaços

Els tres cavallers

Hi havia un castell molt bonic i tres cavallers que es deien Goco, Friser i Cèl·lula que defensaven el castell.  El príncep del castell es deia Leo i era mol valent.

Els tres cavallers esperaven a que arribessin els enemics i els enemics van atacar pel darrera.  Després el príncep va córrer amb el seu cavall i va ajudar els cavallers. Va matar a tots els enemics i va salvar a la princesa del castell.

David i Max

El meteorit negre

Hi havia una vegada un meteorit que s'estava acostant a la Terra i, de sobte, va sortir una mà gegant del mar i el va parar.

De qui era aquella mà? Els humans van anar a veure-ho i van pensar:
_ I si es el rei dels mars?

 I van veure unes bombolles i va sortir el rei dels mars.
- Has sigut tu qui ens ha salvat?
- Sí, he sigut jo -va contestar ell

I tota la Terra ho va celebrar amb el rei dels mars!!!!

Marc i Marcus

La Colla Silvestre i la lluna

Ahir els de la Colla Silvestre: la Yvette, en Sergi, en Messi, la Clara, la Laia i en Biel van anar a la Lluna per veure si era de formatge o no.

El pare d'en Sergi coneixia un científic molt famós i els van deixar un coet. Quan el coet es va enlairar van perdre el coneixement. Al cap d'una estona es van despertar. Estaven a punt d'arribar i finalment van  trepitjar la Lluna. Van veure uns ovnis que els van atacar i la Colla Silvestre van córrer cap al coet. Es van salvar pels pèls. Eren uns extraterrestres del planeta Urà que es volien menjar els ratolins de la lluna.

I així va ser com la Colla Silvestre va descobrir que la Lluna sí que era de formatge i estava plena de ratolins.

Yvette i Biel

El mitjó d'en José Pepito

Hi havia una vegada un poble encantat i un home que es deia José Pepito Calzones. En José es va treure el seu mitjó pudent i va començar a sentir un soroll que sortia del seu mitjó. Era una mà peluda.

La mà peluda va dir:
- Em pots fer un bocata, si-us-plau?

En José es va estranyar perquè no sabia que se li havia colat una mà peluda al mitjó, però li va dir:
- Oi tant que sí! Però com és que parles?

La mà peluda tenia una boca a sota els dits i amb la boca parlava i menjava bocates. Des d'aquell dia en José i la mà peluda es van fer amics.

Pol i Rodri

En Pol i en Xavier van d'excursió

Fa molt i  molt de temps, quan els ocells tenien dents, hi havia un nen que es deia Pol i el seu pare, que es deia Xavier.

Un dia van decidir anar d'excursió i, caminant caminant, es van perdre. Van intentar trucar al 112 però els va caure el mòbil al riu. Van tirar endavant. De sobte va sortir una senyora del darrera d'un arbre. Els va dir que es podien quedar a la seva cabana. A la cabana li van explicar tot el que els havia passat.

L'endemà se'n van tornar pel camí i es van trobar un arbre màgic que donava moltes fruites i van agafar totes les fruites que van poder. Se les van menjar totes i l'arbre màgic els va ensenyar el camí de tornada. I van viure feliços i van menjar anissos.

Alèxia, Ayman i Manolo  

En Pau, la Lena i la Xispa

En un poblet molt llunyà hi vivien en Pau i la Lena. Era un dia d'estiu molt calorós i van anar a la plaça.

Allà van trobar un gos blanc i molt petitó que estava ferit. Li feia mal la poteta. S'havia fet mal perquè es volia enfilar a la font. Se'l van endur perquè el seu pare el curés. El pare d'en Pau i la Lena era veterinari i va curar el gos.

Com que el gos no era de ningú se'l van quedar i li van posar de nom Xispa. En Pau i la Lena van ensenyar a nedar a la Xispa. Es van acabar de banyar i van anar al bosc. I es van trobar un amic de la Xispa. Com que aquest tenia amo van jugar amb ell i van tornar a casa.

I van viure feliços.

Berta, Ènia i Ponç.

El drac que es menjava la Torre Eiffel

 

Hi havia una vegada a París un drac que es menjava la Torre Eiffel.

La gent estava desesperada. Un dia un nen que es deia Joan va tenir una idea. A dalt d'una muntanya hi vivia un bruixot. I el nen tot convençut hi va anar i li va dir:
- Em dones una poció?
Ell li va dir que sí. Llavors va agafar un pèl de gat, una berruga de gripau, una llengua de serp i un tros de lluna. Finalment li va donar la poció. En Joan li va dir gràcies i se'n va anar.

I quan el drac estava dormint en Joan li va donar la poció. Quan el drac es va despertar va començar a menjar verdures i des d'aquell dia la gent va poder tornar a veure la Torre Eiffel.

Aina i Yada

Paraules difícils

Famílies de paraules

Sabata, sabater, sabateria, sabatot, sabateta són paraules de la mateixa família.

Les famílies de paraules ens ajuden molt a escriure correctament.

Sabata s'escriu amb b. Això vol dir que les paraules de la seva família també.

Les famílies també ens ajuden a saber com hem d'escriure les vocals "mentideres".

Sabata sóna a i sabem molt fàcilment com s'ha d'escriure. I com escrivim sabateria, que sóna "mentidera"? També fàcil. Com que és de la família de sabata l'escriurem amb a.

El mateix amb petard. S'escriu amb e perquè ve de pet.
 
.

Practiquem... els plurals

Aquí us deixo un enllaç per practicar els plurals.

Practiquem els plurals

Els plurals (-ES)

Les paraules que acaben amb -a fan el plural amb -es:

la capsa- les capses
la nena- les nenes
la cadira- les cadires

Els extraterrestres i el meteorit

Fa 500 anys al planeta  Mart hi vivien uns extraterrestres que es deien Jordi i Lídia. Un dia mentre feien de turistes a la Terra en va passar una de grossa.

En Jordi i la Lídia van sentir un PUM!. Van anar a veure què era el soroll. Van córrer cap a Mart i van descobrir un gran forat. Havia caigut un meteorit al costat de casa seva. En Jordi i la Lídia es van acostar al meteorit i el meteorit els va preguntar:
- És Venus això?
- No- van respondre en Jordi i la Lídia.
- Doncs adéu! Però primer us ajudaré a tapar el forat.

I el meteorit se'n va anar. I conte contat, aquest conte s'ha acabat.

Dúnia i Laura

La gran cursa de cavalls

Fa un parell de setmanes un nen que és deia Marc i una nena que es deia Paula estaven a la granja amb el seu cavall Tintín. Els seus pares estaven molt contens. Anaven a una gran competició de cavalls amb en Tintín.

En Marc i la Paula estaven molt emocionats. En Tintín estava molt preparat.Va començar la cursa. Un cavall trampós li va donar un cop de peu però en Tintín va resistir. El  cavall  trampós es deia Albert. En Tintín els va avançar a  tots. Estava a punt d'arribar a la meta. L'Albert el va avançar però en Tintín va córrer molt i va guanyar la cursa. Li van donar una copa i en Marc i la Paula van estar molt contents.

I conte contat, el conte s'ha acabat.

Martina i Miquel

La princesa, el rei i el drac

Fa molts anys hi havia una reina, un rei i una princesa que tenien un palau ben gran. Tenien una granja amb animals, un menjador ben gros i moltes coses més.

Un dia la princesa estava regant les flors i es va sentir un soroll molt estrany.  Tothom es va espantar i tots van anar corrents al palau. Resulta que quan va marxar el soroll van quedar unes petjades ben grosses. Les petjades eren d'un drac molt gros. L'endemà els animals ja no hi eren.

La princesa estava molt trista però no va poder fer res perquè era delicada. La princesa va avisar el seu pare i el pare va anar a lluitar i va guanyar el drac. Van celebrar una festa i li van regalar animals i moltes coses més a la princesa. I van ser una família ben feliç.

Clara i Nour

Les fades Rita i Laia

Fa molt i molt de temps en un jardí d' una casa de muntanya hi vivien unes fades que es deien Rita i Laia.
Un dia va passar que es van transformar en nenes.

No els agradava ser nenes pera això van anar a Austràlia perquè el tiet de la Rita els hi solucionés tot. El tiet va preparar una poció. Una granota del tiet de la Rita va saltar i va tirar la poció al terra. ALE FUM!  i va sortir fum. El fum es va anar escampant i escampant fins que de sobte es van adonar que s'anaven fent petites.

I van tornar a ser fades i van tornar a casa ben contentes.

Laia i Rita

Masculins i femenins

Normalment les paraules femenines acaben en -a  (casa, olla, poma...) i les masculines en -e (home, llibre, tigre...)

Els noms femenins són aquells que hi posaríem la al davant. La nena.
Els noms masculins són aquells que hi posaríem el al davant. El nen.

La majúscula

Escrivim majúscula al començament d'un text i després d'un punt. També en els noms de persona, de pobles i ciutats, de rius, de munyanyes, de continents...  

Exemples: Maria, Girona, Onyar, Pirineu, Europa.

Comencem...

Benvinguts i benvingudes al blog d'expressió escrita de 2n!

Aquí anirem publicant contes i textos que escriguin els vostres fills i les vostres filles a la classe. També hi publicarem les normes ortogràfiques que anem treballant perquè els pares i mares sàpigueu què podeu corregir als vostres fills i les vostres filles quan facin els deures.

Segur que a ells els encantarà veure els seus textos publicats i llegir i comentar els dels sels companys i companyes. Amb la vostra col·laboració podrem fer que aquest sigui un blog ben interactiu.

Esperem que us agradi!