Històries en passat

Quan escrivim contes o expliquem alguna cosa que ens va passar fa uns dies, fem servir els verbs en passat.

Escrivim:

vaig anar al cinema, vam patinar sobre gel, va venir la meva iaia...
saltava a corda, menjàvem al restaurant, nedaves a la piscina...

Us hi heu fixat bé? Totes porten una v

B/V

Les lletres b i v tenen el mateix so. A vegades es fa difícil daber quina hem d'escriure però d'altres no. Hi ha unes normes que ens ajuden.

Davant de b escriurem m: timbal, ambulància, bombolla...
Davant de v escriurem n: invent, canvi, enveja...

Els grups consonàntics br- i bl- també s'escriuren sempre amb b: desembre, blanc, biblioteca, branca...

Canvis als plurals

Ja sabem que per escriure el plural de les paraules femenines hem de canviar la lletra a del final per -es. Hi ha paraules però, que necessiten que fem algun altre petit canvi.

Fixeu-vos:

Una formiga..... unes formigues

Què diria si no hi poséssim la u? formiges

Una mosca..... unes mosques

Què diria si no hi poséssim la u? mosces

Els articles: EL, LA, L'

Escrivim el llapis, la nena, el sabó o la marieta.

Però que passa quan les paraules comencen per vocal o h?
Fem servir l'

l'ordinador, l'illa, l'enciam, l'aigua, l'ocell

Els plurals (-OS)

Recordem què són els plurals?

Quan una paraula es refereix a una sola cosa és singular:  calaix, mes, braç...
Quan es refereix a més d'una cosa és plural: calaixos, mesos, braços.

Hi ha molts plurals de paraules masculines que acaben es -os. (i encara que sonin -us, les hem d'escriure amb -os): esquitxos, peixos, llaços

Els tres cavallers

Hi havia un castell molt bonic i tres cavallers que es deien Goco, Friser i Cèl·lula que defensaven el castell.  El príncep del castell es deia Leo i era mol valent.

Els tres cavallers esperaven a que arribessin els enemics i els enemics van atacar pel darrera.  Després el príncep va córrer amb el seu cavall i va ajudar els cavallers. Va matar a tots els enemics i va salvar a la princesa del castell.

David i Max

El meteorit negre

Hi havia una vegada un meteorit que s'estava acostant a la Terra i, de sobte, va sortir una mà gegant del mar i el va parar.

De qui era aquella mà? Els humans van anar a veure-ho i van pensar:
_ I si es el rei dels mars?

 I van veure unes bombolles i va sortir el rei dels mars.
- Has sigut tu qui ens ha salvat?
- Sí, he sigut jo -va contestar ell

I tota la Terra ho va celebrar amb el rei dels mars!!!!

Marc i Marcus

La Colla Silvestre i la lluna

Ahir els de la Colla Silvestre: la Yvette, en Sergi, en Messi, la Clara, la Laia i en Biel van anar a la Lluna per veure si era de formatge o no.

El pare d'en Sergi coneixia un científic molt famós i els van deixar un coet. Quan el coet es va enlairar van perdre el coneixement. Al cap d'una estona es van despertar. Estaven a punt d'arribar i finalment van  trepitjar la Lluna. Van veure uns ovnis que els van atacar i la Colla Silvestre van córrer cap al coet. Es van salvar pels pèls. Eren uns extraterrestres del planeta Urà que es volien menjar els ratolins de la lluna.

I així va ser com la Colla Silvestre va descobrir que la Lluna sí que era de formatge i estava plena de ratolins.

Yvette i Biel

El mitjó d'en José Pepito

Hi havia una vegada un poble encantat i un home que es deia José Pepito Calzones. En José es va treure el seu mitjó pudent i va començar a sentir un soroll que sortia del seu mitjó. Era una mà peluda.

La mà peluda va dir:
- Em pots fer un bocata, si-us-plau?

En José es va estranyar perquè no sabia que se li havia colat una mà peluda al mitjó, però li va dir:
- Oi tant que sí! Però com és que parles?

La mà peluda tenia una boca a sota els dits i amb la boca parlava i menjava bocates. Des d'aquell dia en José i la mà peluda es van fer amics.

Pol i Rodri

En Pol i en Xavier van d'excursió

Fa molt i  molt de temps, quan els ocells tenien dents, hi havia un nen que es deia Pol i el seu pare, que es deia Xavier.

Un dia van decidir anar d'excursió i, caminant caminant, es van perdre. Van intentar trucar al 112 però els va caure el mòbil al riu. Van tirar endavant. De sobte va sortir una senyora del darrera d'un arbre. Els va dir que es podien quedar a la seva cabana. A la cabana li van explicar tot el que els havia passat.

L'endemà se'n van tornar pel camí i es van trobar un arbre màgic que donava moltes fruites i van agafar totes les fruites que van poder. Se les van menjar totes i l'arbre màgic els va ensenyar el camí de tornada. I van viure feliços i van menjar anissos.

Alèxia, Ayman i Manolo