La pilota de colors

Després de fer un taller de plàstica, i inspirats en el mural que havien fet entre tots, els nens i nenes de segon van inventar-se una història encadenada. Aquest és el resultat, amb petits retocs, perquè s'entengui millor.







 Hi havia una vegada vint-i-cinc nens que tenien una pilota de colors. Aquesta pilota era màgica. Tots es barallaven per tenir la pilota. L'anaven estirant molt i la pilota s'anava allargant. 

Van decidir fer un sorteig i a qui li toqués jugaria amb ella. Li va tocar a un nen, però van tornar començar a barallar-se. Al final tots la van deixar anar i la senyoreta els va dir que ningú la tindria. Llavors, dos d'aquests nens es van posar a plorar perquè la volien. Els dos nens li van demanar si us plau a la senyoreta. Ella els va tornar la pilota però amb la condició de que no es tornessin a barallar. Van anar a jugar i una altra vegada es van tornar a barallar i, estirant, estirant, la pilota va quedar com un ou.

La van fer servir de plantilla per fer un mural i la van pintar i van decidir que podrien escriure els seus noms i les firmes al voltant. Quan va acabar de fer les firmes, la van penjar en un racó de paret de l'escola i tots els nens de l'escola van dir: -Oh, que maco! 

Però un dia, quan el mural estava sec, aquells dos nens volien tornar a jugar amb la pilota. La van agafar i la senyoreta els va castigar. Altra vegada la van demanar a la senyoreta i els va dir que aquesta vegada sí. I al final van deixar de barallar-se i van fer les paus i van viure tots junts. La senyoreta els va veure i es va posar molt contenta perquè no s'havien barallat i estaven jugant tots junts.

Hi havia, però, un nen, que encara volia la pilota per ell sol. Tenia ganes de fer una cosa molt tremenda i va buscar un altre nen que l'ajudés. Tots dos van anar a estripar el mural. Van fer com espies i van estripar-lo silenciosament perquè no els sentís la mestra . Els nens es van voler amagar però no van tenir temps i els van enganxar. La senyoreta els va dir que els castigaria. Els nens però van dir que els sabia molt de greu i que jugarien tots junts. Al final van jugar tots junts.

Contes per Sant Jordi

Aquesta és la versió digital del llibre de contes que hem regalat aquest Sant Jordi als nostres pares.
.

De 3 en 3 (protagonistes)

Ja tenim els protagonistes del nostre conte del projecte de 3 en 3. Es diran Miquel i Rex.

En Miquel és un àngel que viu en un castell dalt d'un núvol de cotó. Té unes ales blanques molt suaus. Hi viu sol perquè els seus pares van morir i es van convertir en estrelles. En Miquel està trist perquè no té amics però una cosa que l'ajuda molt és tocar el violí.

En Rex és un tauró que viu al bell mig de l'Oceà Atlàntic. És ben diferent que en Miquel: ell és antipàtic i agressiu. També li agrada jugar a futbol i també toca un instrument: la guitarra.

Històries en passat

Quan escrivim contes o expliquem alguna cosa que ens va passar fa uns dies, fem servir els verbs en passat.

Escrivim:

vaig anar al cinema, vam patinar sobre gel, va venir la meva iaia...
saltava a corda, menjàvem al restaurant, nedaves a la piscina...

Us hi heu fixat bé? Totes porten una v

B/V

Les lletres b i v tenen el mateix so. A vegades es fa difícil daber quina hem d'escriure però d'altres no. Hi ha unes normes que ens ajuden.

Davant de b escriurem m: timbal, ambulància, bombolla...
Davant de v escriurem n: invent, canvi, enveja...

Els grups consonàntics br- i bl- també s'escriuren sempre amb b: desembre, blanc, biblioteca, branca...

Canvis als plurals

Ja sabem que per escriure el plural de les paraules femenines hem de canviar la lletra a del final per -es. Hi ha paraules però, que necessiten que fem algun altre petit canvi.

Fixeu-vos:

Una formiga..... unes formigues

Què diria si no hi poséssim la u? formiges

Una mosca..... unes mosques

Què diria si no hi poséssim la u? mosces

Els articles: EL, LA, L'

Escrivim el llapis, la nena, el sabó o la marieta.

Però que passa quan les paraules comencen per vocal o h?
Fem servir l'

l'ordinador, l'illa, l'enciam, l'aigua, l'ocell

Els plurals (-OS)

Recordem què són els plurals?

Quan una paraula es refereix a una sola cosa és singular:  calaix, mes, braç...
Quan es refereix a més d'una cosa és plural: calaixos, mesos, braços.

Hi ha molts plurals de paraules masculines que acaben es -os. (i encara que sonin -us, les hem d'escriure amb -os): esquitxos, peixos, llaços

Els tres cavallers

Hi havia un castell molt bonic i tres cavallers que es deien Goco, Friser i Cèl·lula que defensaven el castell.  El príncep del castell es deia Leo i era mol valent.

Els tres cavallers esperaven a que arribessin els enemics i els enemics van atacar pel darrera.  Després el príncep va córrer amb el seu cavall i va ajudar els cavallers. Va matar a tots els enemics i va salvar a la princesa del castell.

David i Max

El meteorit negre

Hi havia una vegada un meteorit que s'estava acostant a la Terra i, de sobte, va sortir una mà gegant del mar i el va parar.

De qui era aquella mà? Els humans van anar a veure-ho i van pensar:
_ I si es el rei dels mars?

 I van veure unes bombolles i va sortir el rei dels mars.
- Has sigut tu qui ens ha salvat?
- Sí, he sigut jo -va contestar ell

I tota la Terra ho va celebrar amb el rei dels mars!!!!

Marc i Marcus

La Colla Silvestre i la lluna

Ahir els de la Colla Silvestre: la Yvette, en Sergi, en Messi, la Clara, la Laia i en Biel van anar a la Lluna per veure si era de formatge o no.

El pare d'en Sergi coneixia un científic molt famós i els van deixar un coet. Quan el coet es va enlairar van perdre el coneixement. Al cap d'una estona es van despertar. Estaven a punt d'arribar i finalment van  trepitjar la Lluna. Van veure uns ovnis que els van atacar i la Colla Silvestre van córrer cap al coet. Es van salvar pels pèls. Eren uns extraterrestres del planeta Urà que es volien menjar els ratolins de la lluna.

I així va ser com la Colla Silvestre va descobrir que la Lluna sí que era de formatge i estava plena de ratolins.

Yvette i Biel

El mitjó d'en José Pepito

Hi havia una vegada un poble encantat i un home que es deia José Pepito Calzones. En José es va treure el seu mitjó pudent i va començar a sentir un soroll que sortia del seu mitjó. Era una mà peluda.

La mà peluda va dir:
- Em pots fer un bocata, si-us-plau?

En José es va estranyar perquè no sabia que se li havia colat una mà peluda al mitjó, però li va dir:
- Oi tant que sí! Però com és que parles?

La mà peluda tenia una boca a sota els dits i amb la boca parlava i menjava bocates. Des d'aquell dia en José i la mà peluda es van fer amics.

Pol i Rodri

En Pol i en Xavier van d'excursió

Fa molt i  molt de temps, quan els ocells tenien dents, hi havia un nen que es deia Pol i el seu pare, que es deia Xavier.

Un dia van decidir anar d'excursió i, caminant caminant, es van perdre. Van intentar trucar al 112 però els va caure el mòbil al riu. Van tirar endavant. De sobte va sortir una senyora del darrera d'un arbre. Els va dir que es podien quedar a la seva cabana. A la cabana li van explicar tot el que els havia passat.

L'endemà se'n van tornar pel camí i es van trobar un arbre màgic que donava moltes fruites i van agafar totes les fruites que van poder. Se les van menjar totes i l'arbre màgic els va ensenyar el camí de tornada. I van viure feliços i van menjar anissos.

Alèxia, Ayman i Manolo  

En Pau, la Lena i la Xispa

En un poblet molt llunyà hi vivien en Pau i la Lena. Era un dia d'estiu molt calorós i van anar a la plaça.

Allà van trobar un gos blanc i molt petitó que estava ferit. Li feia mal la poteta. S'havia fet mal perquè es volia enfilar a la font. Se'l van endur perquè el seu pare el curés. El pare d'en Pau i la Lena era veterinari i va curar el gos.

Com que el gos no era de ningú se'l van quedar i li van posar de nom Xispa. En Pau i la Lena van ensenyar a nedar a la Xispa. Es van acabar de banyar i van anar al bosc. I es van trobar un amic de la Xispa. Com que aquest tenia amo van jugar amb ell i van tornar a casa.

I van viure feliços.

Berta, Ènia i Ponç.

El drac que es menjava la Torre Eiffel

 

Hi havia una vegada a París un drac que es menjava la Torre Eiffel.

La gent estava desesperada. Un dia un nen que es deia Joan va tenir una idea. A dalt d'una muntanya hi vivia un bruixot. I el nen tot convençut hi va anar i li va dir:
- Em dones una poció?
Ell li va dir que sí. Llavors va agafar un pèl de gat, una berruga de gripau, una llengua de serp i un tros de lluna. Finalment li va donar la poció. En Joan li va dir gràcies i se'n va anar.

I quan el drac estava dormint en Joan li va donar la poció. Quan el drac es va despertar va començar a menjar verdures i des d'aquell dia la gent va poder tornar a veure la Torre Eiffel.

Aina i Yada

Paraules difícils

Famílies de paraules

Sabata, sabater, sabateria, sabatot, sabateta són paraules de la mateixa família.

Les famílies de paraules ens ajuden molt a escriure correctament.

Sabata s'escriu amb b. Això vol dir que les paraules de la seva família també.

Les famílies també ens ajuden a saber com hem d'escriure les vocals "mentideres".

Sabata sóna a i sabem molt fàcilment com s'ha d'escriure. I com escrivim sabateria, que sóna "mentidera"? També fàcil. Com que és de la família de sabata l'escriurem amb a.

El mateix amb petard. S'escriu amb e perquè ve de pet.
 
.

Practiquem... els plurals

Aquí us deixo un enllaç per practicar els plurals.

Practiquem els plurals

Els plurals (-ES)

Les paraules que acaben amb -a fan el plural amb -es:

la capsa- les capses
la nena- les nenes
la cadira- les cadires

Els extraterrestres i el meteorit

Fa 500 anys al planeta  Mart hi vivien uns extraterrestres que es deien Jordi i Lídia. Un dia mentre feien de turistes a la Terra en va passar una de grossa.

En Jordi i la Lídia van sentir un PUM!. Van anar a veure què era el soroll. Van córrer cap a Mart i van descobrir un gran forat. Havia caigut un meteorit al costat de casa seva. En Jordi i la Lídia es van acostar al meteorit i el meteorit els va preguntar:
- És Venus això?
- No- van respondre en Jordi i la Lídia.
- Doncs adéu! Però primer us ajudaré a tapar el forat.

I el meteorit se'n va anar. I conte contat, aquest conte s'ha acabat.

Dúnia i Laura